La historia entera de la sociedad podría reconstruirse a partir de la lucha, el compromiso, las conciliaciones lentamente conseguidas y rápidamente desbaratadas que surgen entre la tendencia a fundirnos con nuestro grupo social y a destacar fuera de él nuestra individualidad.

 

Al llarg del anys la història ens explica que la nostra societat ha viscut diferents etapes on l’ésser humà prenia papers diferents en ella. Cada etapa ha tingut la seva forma d’organització social en quant al treball, les relacions amb els altres individus i les seves formes de comunicació. Així també, podem dir, que han existit diferents formes de viure en un mateix temps, es a dir, paral·lelament ens hem trobat amb la cultura dels romans i dels grecs, o dels indis i vaquers. O mentre a Europa existia el món feudal a Amèrica o a l’Africà hi havien tribus amb  costums i formes de fer ben diferents. 

Actualment, estem en un moment de canvi, una nova etapa d’organització social basada en l’economia de mercat. Alguns l’anomenen societat de la informació, altres societat postmoderna, urbana. Aparentment aquesta estructura social sorgida a partir del capitalisme ha creat un seguit de recursos, les anomenades noves tecnologies o les TIC, per poder arribar a una societat globalitzada. La creació d’una economia global, una cultura equivalent arreu del món amb un estil de vida i una estructura social organitzativa iguals son les bases de la creació d’una societat que interrelaciona tots els països desenvolupats, deixant al marge els països “endarrerits”, explotant als seus individus i els seus recursos. 

Com he mencionat anteriorment les TIC son les encarregades de la creació d’aquesta organització política social i cultural globalitzada. I com és aquesta societat globalitzada? Una societat basada en el consumisme i l’economia de mercat. I quina funció, quin paper juguen les persones en aquesta societat? Segons Bauman (1999) “passem de l’ètica del treball a l’estètica del consum” (pg.43). Mentre que en el període industrial la identitat és garantida per les habilitats professionals del treballador, en aquesta fase del capitalisme la identitat la dóna l’estil de vida: un concepte que agrupa tant les decisions individuals a l’hora de consumir, com la capacitat efectiva de consum del individu, el seu poder adquisitiu (Feliu 2003).

Un estudi etnogràfic realitzat per diversos professionals de la UOC anomenat Noves tecnologies de la informació i la comunicació o noves tecnologies de relació? Infants, joves i cultura digital,  posa de manifest que “entre les pràctiques de consum que generen identitat hi ha l’ús de les noves tecnologies de relació i el significat que les persones els atorguen col·lectivament durant el procés d’interacció i de relació. Els estudis preocupats per la construcció de la identitat a Internet ens han demostrat que en aquests espais la identitat s’imagina més com una possibilitat, com una cosa que cal construir, en cada context, més no pas com una cosa que ja ve donada (Núñez,2001) (pg. 7).”

Com podem veure les persones construeixen una identitat pròpia per poder relacionar-se, una identitat que potser es creada col·lectivament (es a dir, no es la identitat que cada persona tindria si no fos en aquesta societat). El mateix estudi manifesta que “el consum de les TIC genera identitat fins al punt que la identitat es converteix en una part més, i sovint la més important, dels productes de consum. El consumidor utilitza el producte amb finalitats identitàries i no tan sols per al seu consum funcional”. Amb aquesta idea veiem com la creació d’identitats va més enllà de les necessitats de la persona. Necessitem crear una pròpia identitat per poder relacionar-nos, per poder viure en aquesta societat consumista, una identitat potser irreal de la persona.

El problema rau en la creació d’identitats que indirectament ens venen donades per interessos globals. És a dir, si un adolescent no té mòbil, o no es relaciona a través de xarxes socials pot estar exclòs del seu grup d’iguals.  Altra banda, les persones que no tenen accés (per motius econòmics) a les TIC en general, estan excloses també d’aquest món global.

Si bé es cert que la tecnologia ha millorat la forma de treball de les empreses i de l’administració. L’eficàcia i l’eficiència, gràcies als ordinadors, l’accés a Internet permet que es pugui treballar d’una forma més ràpida alhora que permet corregir, modificar i canviar els errors comesos a l’instant. A més, per exemple, el fet que una empresa es pugui relacionar amb altres empreses que es troben a  milers de quilòmetres facilita la relació entre elles, el treball, etc. A través de videocàmeres o el correu electrònic.

Considero que és necessari la millora de la maquinària, i que el reciclatge i la creació constant de nous programes, noves formes de relació, introducció en bases de dades és necessària. El problema sorgeix quan les “màquines” realitzen la feina i la persona ja no és necessària. Algunes empreses com Decathlon o Alcampo, estan introduint noves formes de cobrament sense la necessitat de tenir una caixera a la que haguem de pagar. Això converteix el treball en precari i flexible.  

Castells als seus tres volums de  La era de la información (1996,1996,1997) manifesta que “quan la demanda es va tornar impredictible – tant en qualitat com en quantitat – quan els mercats es van diversificar a tot el món y, en conseqüència, es va dificultar el seu control, quan el ritme del canvi tecnològic va fer obsolet l’equip de producció existent, el sistema de producció en sèrie es va tornar massa rígid i costós per les característiques de la nova economia. Una resposta tentativa per superar aquesta rigidesa va ser el sistema de producció flexible  que es pot adaptar a les variacions del mercat i als canvis tecnològics.” Això comporta que les persones no tinguin una feina estable i obliga a la formació contínua el l’aprenentatge de nous treballs.

Quant a les formes de relació trobo que és interessant poder mantenir contacte amb qualsevol persona des de qualsevol lloc del món. És important el intercanvi d’informació que facilita Internet, els mòbils, etc. a través de xarxes socials com el messenger, el facebook, etc.  La rapidesa d’arribar allà on vols gràcies al cotxe, els avions, l’AVE facilita també que ens puguem personificar d’una forma ràpida. Les videoconsoles, els jocs virtuals formen la part lúdica d’aquestes noves formes de relació. Personalment considero que són fredes, no és un joc on tu hi participes directament, és un joc on la teva identitat virtual participa. Ja no es juga a futbol, es juga al FIFA.

Els mitjans de comunicació, com la TV o Internet ens permeten accedir a la informació en qualsevol moment i qualsevol lloc del món. Però la televisió ens mostra imatges d’allò que està passant, ja no llegim, doncs la nostra societat viu molt despresa. Preferim la forma còmoda. I jo em pregunto, fins a quin punt es veritat allò que m’expliquen? Fins a quin punt no hi ha uns interessos ocults darrera dels telediaris que finançats per multinacionals volen manipular-los. Un exemple clar, es tot el que està passant al voltant de la Grip porcina, més coneguda com la Grip A. Fins a quin punt, la Ministra de Sanitat ens està “acollonida” envers el tema? Fins a quin punt hi ha tot un seguit de farmacèutiques que tenen la intenció d’enriquir-se?  Vet aquí tot un seguit de qüestions que potser la persona que arriba a casa a les 9 de la nit cansada de treballar tot el dia, s’estira davant del sofà a veure que passa al món, i s’ho creu, s’espanta i no agafa el metro per si es contagia.

La nostra societat viu d’una forma ràpida. Tenim el rellotge enganxat al cul. La creació de noves tecnologies com les agendes electròniques, la Blackberry, IPQ o PDA faciliten aquesta vida de presses que portem. Si bé poden ser útils per al nostre ús diari. L’MP4 i l’MP5 permeten escoltar música, visualitzar vídeos i documents a l’instant i en qualsevol lloc. La dificultat sorgeix quan convertim aquests elements necessaris per la nostra existència. Aprenem a no saber viure sense aquestes eines que ens faciliten la nostra vida diària i acabem depenent-ne. Aquest fet comporta la pèrdua del sentit de la humanitat, és a dir,  el sentit que es dona a la existència de l’home en el mon, ens convertim en màquines.  

Una altre qüestió important, com menciona Arthur Firstenberg (2007) al seu article Salud y Antenas Móviles- El experimento biológico más grande de la Historia, es que “els científics generalment divideixen l’espectre electromagnètic en “ionitzant” i “no-ionitzant”. La radiació ionitzant, la qual inclou raigs X i radiació atómica, provoca càncer. La radiació no-ionitzant, que inclou la radiació de microones, se suposa que es segura […] la radiació es deguda a la tecnologia que s’ha estat desenvolupant des de la dècada dels anys ’70. 

Si bé, cal tenir present, segons l’autor anteriorment mencionat, que les malalties com l’asma, desordres de la son, increment de l’ansietat, trastorns del dèficit d’atenció, etc.  també han augmentat significativament en les últimes dos dècades.

Firstenberg  diu que les radiacions de microones, en dosis iguals a les del telèfon mòbil provoquen l’aparició d’albúmina en el teixit cerebral. L’albúmina es senyal de que les venes del cervell han estat espatllades i que el cervell ha perdut part de la seva protecció. Això es el que han estudiat diferents investigadors durant 18 anys (pg.3).